Samarra
Samarra (àrab: سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din. És a la riba est del riu Tigris, a 125 km al nord de Bagdad i té 348.700 habitants (en el cens del 2003). És Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, classificada com en perill des del 2007.[1] Entre els topònims antics atribuïts a Samarra, hi ha el grec Souma (Ptolemeu V. 19, Zòsim III, 30), el llatí Sumere, i el siríac Sumra.
سامراء (ar)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Iraq | |||
| Governació | Governació de Salah ad-Din | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 140.400 (2015) (932,39 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 150,58 km² | |||
| Altitud | 80 m | |||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 34010 | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
| Data | 2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) | |||
| En perill | 2007 | |||
| Identificador | 276 | |||
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nom en la llengua original | (ar) سامراء | ||
| Dades | |||
| Tipus | Jaciment arqueològic i gran ciutat | ||
| Cronologia | |||
| 2007 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | ||
| Característiques | |||
| Superfície | 150,58 km² Patrimoni de la Humanitat: 15.058 ha zona tampó: 31.414 ha | ||
| Altitud | 80 m | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Salah ad-Din (Iraq) | ||
| Format per | Al-Mutawakkiliyya (en)  Qubbat al-Sulaibiyya (en) al-Ma'shuq (en) Tell Umm al-Sakhr (en) al-Huwaysilat Upper (en) al-Quwayr (en) Samarra South Zone (en) al-Istablat (en) Samarra Centre Zone (en) al-Huwaysilat Lower (en) | ||
| Patrimoni de la Humanitat | |||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | ||
| Data | 2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) | ||
| En perill | 2007 | ||
| Identificador | 276 | ||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Al-Mutawakkiliyya | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-001 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Samarra Centre Zone | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-002 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Samarra South Zone | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-003 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| al-Istablat | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-004 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| al-Quwayr | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-005 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Qubbat al-Sulaibiyya | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-006 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| al-Ma'shuq | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-007 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Tell Umm al-Sakhr | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-008 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| al-Huwaysilat Upper | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-009 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| al-Huwaysilat Lower | |||
| Data | 2007 (31a Sessió) | ||
| Identificador | 276rev-010 | ||
Història modifica
Ja estava ocupada durant el calcolític amb el ric jaciment arqueològic de Tell Sawwan, amb proves de lli cultivat en regadiu i una estructura social complexa, que exportava la seva ceràmica, que és molt característica de la cultura de Samarra, la qual va ser precursora del període de l'Ubaid sumeri i és una derivació temporal i espacial de la cultura d'Hassuna, al centre de l'Iraq. El seu nucli principal és Tell al-Sawwan, que va tenir una primera fase (vers 5600 a 5400 aC), una fase mitjana (5400 a 5000 aC), en què es va estendre cap al Zab superior (Tell Shemshara) i fins més enllà del Diyala i a l'oest fins a Baghuz, a la riba de l'Eufrates; i una fase tardana (5000-4800 aC) cap a l'est, que només està testimoniada a Choga Mami, on va confluir amb la cultura d'Eridu en l'anomenat període d'Hajji Mohammed.
Durant l'Imperi assiri, Senaquerib refundà una ciutat anomenada Samarrat, que correspon a Samarra (690 aC). En època clàssica, fou la grega Σουμα (Claudi Ptolemeu i Zòsim) i en llatí Sumere (fortalesa esmentada en la retirada de Julià l'Apòstata el 364 per Ammià Marcel·lí, on va trobar la mort).[2] En siríac, la ciutat s'anomenava Shüma'ra.
Durant l'Imperi Sassànida, es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal Nahrawan, que porta aigua del riu Tigris. Un canal suplementari hi va ser excavat pel califa abbàssida Harun ar-Raixid.
Del 836 fins al 892, Samarra passà a ser la capital del califat, ja que el califa al-Mutasim abandonà Bagdad, agitada pels mamelucs turcs centreasiàtics, que hostilitzaven la població. El califa buscava una base per a l'exèrcit i una seu per a la cort. La nova capital fou anomenada oficialment Surra Man Raa ('Qui la veu és afortunat'), però el nom popular Samarra fou generalment utilitzat pel poble (una altra teoria és que Samarra deriva del nom oficial, però en realitat aquest hauria estat triat expressament). El palau fou excavat el 1910 per Viollet i després per Herzfeld el 1911-1913. Mort al-Mutasim, restà com a capital sota al-Wathiq, que hi va construir un nou palau anomenat al-Haruni (inundat per l'embassament de Samarra l'any 1950, abans de ser excavat). Després fou la capital d'al-Mutawàkkil (847-861); als anys 860, s'hi van establir tropes turques; en aquest temps, s'hi van construir una vintena de palaus, la nova gran mesquita i tres hipòdroms. El 859, al-Mutawakkil va decidir crear una nova capital al nord del barri d'al-Karkh, a Samarra, que havia de portar el nom d'al-Mutawakkiliyya (també s'esmenta com al-Jafariyya i al-Mahuza).
La ciutat fou capital sota els califes següents. En pujar al tron al-Mútamid el 870, l'exèrcit fou traslladat fora, però el califa hi restà fins al 884 i oficialment fins al 892, quan hi fou enterrat, i el successor, al-Mutàdid, retornà a Bagdad. Va seguir una ràpida decadència i despoblació. Les zones d'al-Matira i al-Karkh continuaren ocupades. Quan al-Muktafi va voler reconstruir la ciutat, el 903, trobà el barri d'al-Djawwak en ruïnes. Un mausoleu per als imams xiïtes Ali al-Hadi i al-Hasan al-Askari fou construït per l'hamdànida Nasir al-Dawla de Mossul i arranjat pels buwàyhides; posteriorment, fou restaurat per d'altres com al-Basasiri (1053-1054) i el califa an-Nàssir; el darrer fou el qajar Nàssir-ad-Din (1868-1869).
Des del segle x, fou una vila de peregrinació, però al segle xiii, després del desplaçament del curs del Tigris, la ruta Mossul-Bagdad passava per l'altre costat del riu i la ciutat va perdre tota importància. No fou emmurallada fins al 1834. La inundació causada per l'embassament als anys 1950 va fer emigrar les poblacions rurals cap a les antigues ruïnes de la ciutat, sobre les quals va sorgir la vila moderna, avui dia centre comercial del districte.
Cronologia relativa modifica
Referències modifica
- ↑ «Unesco names World Heritage sites». BBC News, 28-06-2007.
- ↑ War. Dorling Kindersley Ltd, 2009, p. 371. ISBN 1405347783.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 4,0 4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
Bibliografia modifica
- Ernst Herzfeld Papers, Series 7: Records of Samarra Expeditions, 1906-1945, Smithsonian Institution, Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery Archives, Washington, DC.
- Ernst Herzfeld Papers, Series 7: Records of Samarra Expeditions, 1906-1945[Enllaç no actiu] Collections Search Center, S.I.R.I.S., Smithsonian Institution, Washington, DC.
- Mario Liverano, El antiguo Oriente: historia, sociedad y economía.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Finding Aids for Documents and Material from Samarra in the Freer Gallery of Art, Washington DC Arxivat 2010-06-07 a Wayback Machine..
- Iraq Image - Samarra Satellite Observation.
- Samarra Archaeological Survey.
- http://i-cias.com/e.o/samarra.htm.
- Appointment in Samarra.
- Destruction of Askari Mosque.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samarra |