Toc de queda

reducció de mobilitat de les persones en horaris normalment nocturns

El toc de queda o confinament nocturn és una mesura, que l'autoritat pren en circumstàncies excepcionals, per la qual es prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant unes hores concretes, generalment de nit.[1] També ha rebut la denominació de cobrefoc i, en temps antics, de seny del lladre.[2]

Variants i origen de l'expressió modifica

L'expressió "toc de queda", calcada del castellà, fa referència, pròpiament, al senyal que serviria per a avisar els ciutadans de l'inici del període en què cal estar-se a casa, i que se solia fer amb un toc específic de campana.[1][a] Això també comporta que, de vegades, es defineixi com l'hora en què es dona l'avís més que no pas el període de restricció.[5]

El terme "cobrefoc", segons sembla utilitzat antigament, estaria emparentat amb el francès "couvre-feu" del qual també derivarien els equivalents anglès (curfew) i italià (coprifuoco).[2] Encara que discutit, el seu origen estaria en el toc que, en època medieval i per a evitar incendis quan totes les cases eren de fusta, obligava tots els vilatans a apagar qualsevol foc de la llar, fins i tot les espelmes.[6][b]

Fins al S. XX sí més no s'havia utilitzat l'expressió seny de lladre, o seny del lladre, per a referir-se a la reclusió obligatòria a casa durant les hores nocturnes. Aquí, "seny" té el significat de "senyal", i era el toc de campana que es feia al vespre, just abans de l'hora de sopar, per a alertar la població que, a partir d'aleshores, tothom havia de restar a casa i qualsevol passant que fos vist pel carrer seria considerat com un lladre o un bergant, i en conseqüència seria detingut.[2][1]

L'associació de "toc de queda" amb la terminologia militar,[3][5] ha portat a la preferència per expressions com ara restricció de la mobilitat nocturna quan es tractava de mesures dictades, per exemple, per raons sanitàries,[8] ràpidament derivada cap a la més simple confinament nocturn adoptada per mitjans de comunicació i el govern o les administracions mateixes.[9][10][11]

El "toc de queda" a Europa l'any 2020 modifica

El toc de queda ha estat utilitzat com a mesura reguladora, durant la pandèmia de COVID-19, a diversos països europeus. El 20 de març del 2020 Niça va imposar el toc de queda a partir de les 20 hores,[12] com ja havia fet Eslovènia una setmana abans,[13] però va ser en el rebrot de la tardor quan la mesura es va generalitzar. El 24 d'octubre del 2020 ja l'havien adoptat Bèlgica, Eslovènia de nou, França en 54 dels 101 departaments,[14] i els governs de la Llombardia i la Campània a Itàlia.[13]

A Espanya el Consell de Ministres va aprovar l'estat d'alarma, en una convocatòria extraordinària el diumenge 15 d'octubre, per donar cobertura al toc de queda que moltes autonomies havien aplicat o volien aplicar, amb la intenció que pogués prorrogar-se fins a principis de maig del 2021. D'entrada va fixar uns horaris de restricció de la mobilitat nocturna que els governs autonòmics, actuant com a autoritat delegada, podien ajustar amb variacions d'una hora.[15] El mateix dia 25, el president de la Generalitat Valenciana signava el decret de ratificació del confinament nocturn decretat la vigília per la Conselleria de Sanitat[16] i el Govern de Catalunya decretava el confinament nocturn que entraria en vigor a les 10 d'aquell vespre.[8]

Notes modifica

  1. De fet, tant el DIEC com el DNV defineixen el terme queda de manera que implicaria una certa redundància, puix que aquesta paraula sola ja correspondria a un «toc de campana».[3][4]
  2. Aquesta explicació, que es troba en diverses fonts,[7] seria més ajustada que la que ho associa a situacions d'incendis poc controlats.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sobre l'expressió toc de queda». TERMCAT, 21-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Roig, Pep Antoni. «Com es deia "toc de queda" genuïnament en català?». El Nacional, 19-10-2020.
  3. 3,0 3,1 «queda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «queda» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  5. 5,0 5,1 «Toc de queda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Turban, Paul; Giraud, Jean-Baptiste. «Coronavirus : pourquoi parle-t-on de "couvre-feu" ?» (en francès). RTL, 13-10-2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  7. «Curfew». A: Bailey's Dictionary (en anglès). 3a ed., 1726. «Law made by William the Conqueror that all persons should put out their fire and lights at the ringing of an eight o'clock bell, and go to bed.» 
  8. 8,0 8,1 «RESOLUCIÓ SLT/2620/2020, de 25 d'octubre, per la qual s'adopten mesures de salut pública, de restricció de la mobilitat nocturna, per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya.» (pdf). DOGC, 8254, 25-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  9. «Search "Confinament nocturn"». Google. [Consulta: 26 octubre 2020].
  10. «Search "confinamiento nocturno"». Google. [Consulta: 26 octubre 2020].
  11. «Confinament nocturn entre les 22.00 h i les 6.00 h». Canal salut. Mesures per contenir els brots aplicables a tot Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  12. Cantón, Eva «Niça imposa el toc de queda a partir de les 20 hores pel coronavirus». elperiodico.cat, 20-03-2020 [Consulta: 19 octubre 2020].
  13. 13,0 13,1 González, Begoña «Així estan les restriccions i confinaments actius a Europa a causa de la pandèmia de Covid». El Periódico, 25-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  14. «França amplia el toc de queda a 38 departaments més, inclosa la Catalunya Nord». 3/24, 22-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  15. «Estat d'alarma fins al 9 de maig dirigit i gestionat pels governs autonòmics». 3/24, 25-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  16. «Puig signa un decret que ratifica el confinament nocturn al País Valencià de la mitjanit a les sis del matí». VilaWeb, 25-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toc de queda