ca.m.wikipedia.org
Crisi iemenita
La crisi iemenita va començar amb la revolució del 2011-2012 contra el president Ali Abdullah Saleh, que havia dirigit el Iemen durant 33 anys.[1][2] Després que Saleh deixés el càrrec a principis del 2012 com a part d’un acord entre el govern iemenita i els grups de l’oposició, el govern liderat per l’exvicepresident de Saleh, Abdrabbuh Mansur Hadi, va lluitar per unir el fracturat panorama polític del país i defensar les amenaces d'Al-Qaeda a la península Aràbiga i militants houthi que feia anys que duien a terme una insurrecció prolongada al nord.[3][4]
Crisi iemenita
Tipuscrisi
Part deHivern àrab
Data27 gener 2011  –
EstatIemen
Situació del Iemen a l'octubre del 2011.
Situació al març del 2012
Situació del Iemen al 26 de març del 2015:
  Controlat per houthis i partidaris de l'Salih
  Controlat per partidaris de l'Hadi
  Controlat per al-Qaeda i per Ansar al-Sharia
  Controlat pel Al-Hirak
El setembre de 2014, la insurrecció houthi es va transformar en una guerra civil en plena expansió mentre els combatents houthi van arrasar a la capital de Sana'a i van obligar Hadi a negociar un "govern d'unitat" amb altres faccions polítiques. Els rebels van continuar pressionant el govern debilitat fins que, després que el seu palau presidencial i la seva residència privada fossin atacats pel grup militant, Hadi va dimitir juntament amb els seus ministres el gener del 2015. El mes següent, els houthis van passar a controlar el govern, dissolent el Parlament i instal·lant un comitè revolucionari interí dirigit per Mohammed Ali al-Houthi, cosí del líder houthi Abdul-Malik al-Houthi.[5][6] No obstant això, Hadi va escapar a Aden, on va declarar que seguia sent el president legítim del Iemen, va proclamar la capital temporal del país i va demanar a funcionaris governamentals i militars lleials que es reunissin a ell.[7][8]
El 27 de març de 2015, la BBC va informar que Hadi havia "fugit de les forces rebels a la ciutat d'Aden" i, posteriorment, "havia arribat a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad", ja que "les autoritats saudites van iniciar atacs aeris al Iemen".[9] Des del 2017, el Consell de Transició Sud (STC) separatista també ha lluitat contra el govern.
Crisi ecològica
L'onada de protestes coneguda com la primavera àrab no va trigar a arribar al Iemen després de la Revolució tunisiana. El Iemen era un país pobre amb un govern corrupte, amb una gran quantitat d’armes en mans privades. El 2011, el país ja s’enfrontava a desafiaments de militants i separatistes vinculats a Al-Qaeda al sud i dels rebels xiïtes Zaydi al nord. El Iemen només s’havia unificat des del 1990 i persistien divisions profundes entre el nord i el sud.
La inestabilitat política del Iemen s'ha agreujat i ha estat causada en part per la greu crisi ecològica del país. De mitjana la població té accés a només 140 metres cúbics d’aigua a l’any per a tots els usos, (101 galons per dia), mentre que la mitjana de l’Orient Mitjà és de 1000 m 3 l'any i el llindar internacionalment definit per a l’estrès hídric és de 1.700 metres cúbics a l’any.[10] Les aigües subterrànies del Iemen són la principal font d’aigua del país, però les capes freàtiques han caigut greument deixant el país sense una font d’aigua viable. Per exemple, a Sanaa, el nivell freàtic es trobava a 30 metres per sota de la superfície als anys setanta, però havia baixat a 1200 metres per sota del 2012. Les aigües subterrànies no han estat regulades pels governs del Iemen.[11] Fins i tot abans de la revolució, la situació de l'aigua del Iemen havia empitjorat fins al punt que experts van apuntar que podia ser el "primer país que es quedés sense aigua".[12] L’agricultura al Iemen requereix al voltant del 90% de l’aigua al Iemen, tot i que només genera el 6% del PIB, i una gran part dels iemenites depenen de l’agricultura de subsistència a petita escala. La meitat de l’aigua agrícola al Iemen s’utilitza per cultivar khat, un narcòtic que la majoria dels iemenites masteguen. Això vol dir que en un país tan escàs en aigua com el Iemen, on la meitat de la població té inseguretat alimentària, el 45% de l’aigua retirada dels aqüífers cada vegada més esgotadors s’utilitza per cultivar un cultiu que no alimenta ningú.
Aquesta inseguretat hídrica té un impacte directe sobre l'estabilitat política. Pot semblar que hi ha una guerra de representants entre faccions recolzades per altres països, però segons el diari iemenita Al-Thawra, el 70% o 80% dels conflictes a les regions rurals del país estan relacionats amb l’aigua. El Ministeri de l'Interior del país ha estimat que a tot el país, les disputes relacionades amb l'aigua i la terra maten 4.000 persones a l'any, més que terrorisme.[13] A la governació d'Al-Jawf, una disputa sobre la col·locació d'un pou va comportar una disputa de sang que va continuat durant més de 30 anys.[11] El 2007, el ministre d'Aigua i Recursos Naturals del Iemen va suggerir que es podria haver d'evacuar el Sana'a. si es queda sense aigua.[14] Tot i que el govern no va poder moure la capital de manera ordenada i pacífica, la guerra i la crisi política han convertit Sana'a i la majoria del Iemen en un camp de batalla d'on la gent ha estat obligada a fugir.
Altres catàstrofes ambientals han perjudicat el Iemen a mesura que ha avançat la guerra. A finals del 2015, dos ciclons històrics van atacar el país. El primer d'ells, el cicló Chapala, va atacar l'illa de Socotra abans de tocar el port de Mukalla, a la costa sud del Iemen, on va provocar inundacions inesperades.[15] Aquesta tempesta, combinada amb el següent cicló Megh, va deixar prou humitat al sòl perquè es poguessin reproduir les llagostes. Aquestes llagostes poden volar 100 milles al dia i destruir qualsevol collita que trobin.[16]
Referències
  1. Hendawi, Hamza «Yemen's crisis reflects arc of Arab Spring revolts». Yahoo! News, 12-10-2014 [Consulta: 8 febrer 2015].
  2. al-Naggar, Mona «In Yemen, Hard Times Remain a Constant as Rebels Take Charge». The New York Times, 06-02-2015 [Consulta: 6 febrer 2015].
  3. «Meet The Group That Now Rules Yemen». BuzzFeed, 06-02-2015 [Consulta: 6 febrer 2015].
  4. «Al-Qaeda thrives in Yemen amid weak security, stalled dialogue». Al Arabiya, 06-02-2015 [Consulta: 6 febrer 2015].
  5. al-Haj, Ahmed «Yemen's Shiite rebels announce takeover of country». The Columbian, 06-02-2015 [Consulta: 6 febrer 2015].
  6. «Houthi militia installs 'presidential council' to run Yemen». Middle East Eye, 06-02-2015 [Consulta: 6 febrer 2015].
  7. «Yemen's Hadi denies Aden secession». Anadolu Agency, 21-03-2015 [Consulta: 22 març 2015].
  8. Kerr, Simeon «UN and Gulf back Yemeni president Hadi amid fears of civil war». Financial Times, 26-02-2015 [Consulta: 22 març 2015].
  9. «President Hadi leaves Yemen as Saudi-led raids continue». BBC, 27-03-2015 [Consulta: 27 maig 2015].
  10. «Climate Change 2001: Impacts, Adaptation and Vulnerability». Arxivat de l'original el 26 June 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
  11. 11,0 11,1 IRIN, 13-08-2012.
  12. Mahr, Krista «What If Yemen Is the First Country to Run Out of Water?». TIME Magazine, Dec 14, 2010 [Consulta: 17 abril 2015].
  13. Foreign Affairs, 23-07-2013.
  14. Kirby, Alex:"Yemen's khat habit soaks up water." Arxivat 2014-10-12 a Wayback Machine. BBC News, Sana’a, 7 April 2007
  15. «Historic Cyclone Chapala ravages coastal Yemen with catastrophic flash flooding». Washington Post, 03-11-2015 [Consulta: 12 December 2015].
  16. «Battered By Civil War and Historic Cyclones, Yemen Now Faces Swarms of Locusts». Vice News, 12-11-2015 [Consulta: 12 December 2015].
Darrera modificació: 3 maig 2021 a les 18:03
El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 3.0 si no s'indica el contrari.
Política de privadesa
Condicions d'úsEscriptori
IniciAleatoriA propInici de sessióConfiguracióDonatiusQuant al projecte ViquipèdiaRenúncies
LlenguaVigilaModifica