Faustino García-Moncó Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFaustino García-Moncó Fernández
Biografia
Naixement13 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 1996 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid
  Ministre de Comerç[1]
7 de juliol de 1965 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, voluntari requeté, advocat de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
PartitCarlí
FE de las JONS
Carrera militar
Rang militaralferes provisional Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Faustino García-Moncó Fernández (Santander, 13 d'octubre de 1916 - Madrid, 6 de juny de 1996) va ser un jurista, advocat de l'Estat i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, durant la Guerra Civil Espanyola va participar activament com Alferes Provisional en el bàndol revoltat dins del Terç de Requetès Nuestra Señora del Camino i altres unitats, destacant la seva presència en les ofensives d'Astúries, Aragó i Catalunya. Va ser condecorat per les seves accions amb la Medalla de Campanya, la Creu al Mèrit Militar i la Creu de Guerra.

Tres anys després d'acabar la guerra civil, el 1942, va ser nomenat advocat de l'Estat i destinat a la Delegació d'Hisenda de Bilbao.[2] Abans d'accedir a llocs de responsabilitat en el règim franquista, va ser Director General Adjunt del Banco de Bilbao.

En 1957 va ser nomenat Sotssecretari de Comerç, per ser després designat Ministre de Comerç des de 1965 a 1969.[3]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Alberto Ullastres Calvo
Ministre de Comerç
Escut de l'estat espanyol

1965-1969
Succeït per:
Enric Fontana Codina