Portal:Art/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Art[modifica]
L'art abstracte, és un estil artístic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseqüències múltiples del qual han fet d'ell una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle xx.
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.
{{Article_art_de_la_setmana_01}} - discussió - modifica - historial
Henri Julien Félix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau, va néixer el 21 de maig de 1844 à Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a París. Va ser un pintor francès famós per les seves pintures d'estil naïf.
Va ser el quart dels cinc fills dun calderer i la seva infantesa es va veure marcada pel progressiu declivi econòmic de la família. Va estudiar i el 1863 es va posar a treballar per un advocat a Angers.
{{Article_art_de_la_setmana_02}} - discussió - modifica - historial
George Gordon Byron, poeta anglès, 6è Baró de Byron, i més conegut com Lord Byron (* Londres (Anglaterra), 22 de gener de 1788 – † Missolonghi (Grècia); 19 d'abril de 1824), fóu un poeta anglès considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme, essent les seves obres més conegudes els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan. L'última obra va quedar incomplerta per la seva mort.
La fama de Lord Byron no es deu només als seus escrits sinó que també és deguda a la seva vida plena d'extravagàncies i escàndols: les seves nombroses amants, deutes, separacions, al·legacions per incest i sodomia, etc. Els fets que més destaquen de la seva agitada vida però, són la seva participació en revolucions a Itàlia i a Grècia, sobretot la segona (Guerra de l'independència grega), ja que degut a aquesta (va viatjar per lluitar al costat dels grecs) va morir (es creu que de malària).
{{Article_art_de_la_setmana_03}} - discussió - modifica - historial
El Gazophylacium Catalano-Latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l’estudi d’aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulach, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i germà de l'autor.
El seu títol i dades complertes són: Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Auctore Joanne Lacavalleria et Dulach V.I.D. Anno 1696. Barcinone: apud Antonium Lacavalleria, In Via Libraria.
{{Article_art_de_la_setmana_04}} - discussió - modifica - historial
Alan Parkinson, nascut el 29 de juliol 1949 a Darlington (Regne Unit), és un fotògraf i un investigador en arts plàstiques anglès que viu a Gex (França) i que té un taller a Nottingham.
Després de les seves estudis a la Trent University a Nottingham va ensenyar l'art de la fotografia i del film de 1981 a 1985.
A l'inici dels anys 1980 va començar a experimentar amb esculptures pneumàtiques. S'inspira de formes de l'arquitectura gòtica i islàmica i de les concepcions orgàniques de l'arquitectura de Frei Otto i d'Antoni Gaudí i Cornet.
{{Article_art_de_la_setmana_05}} - discussió - modifica - historial
James Augustine Aloysius Joyce, o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, (2 de febrer de 1882 - 13 de gener de 1941) fou un poeta i escriptor irlandès, generalment considerat un dels més influents del segle xx. Se'l coneix especialment per les narracions de Dublinesos (1914) i les novel·les Retrat de l'artista adolescent (1916), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939).
{{Article_art_de_la_setmana_06}} - discussió - modifica - historial
Hugo Pratt (15 de juny de 1927, Rímini, Itàlia - 20 d'agost de 1995, Grandvaux, prop de Lausanna, Suïssa) fou un dibuixant de còmic italià que combinava un gran talent per contar històries amb una gran recerca històrica com en el cas de Corto Maltès i d'altres sèries. Va ser declarat membre del Comic Book Hall of Fame el 2005.
{{Article_art_de_la_setmana_07}} - discussió - modifica - historial
La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia. Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.
{{Article_art_de_la_setmana_08}} - discussió - modifica - historial
La Sainte-Chapelle de París, amb la seva alta i esmolada silueta, és una capella gòtica, estreta i coberta amb volta, que va ser construïda per sant Lluís, rei de França, al 1264, el qual la va manar construir per a guardar-hi la corona d'espines i un tros de la creu de Crist, així com diverses relíquies. Precisament Sainte-Chapelle és un nom francès que literalment vol dir "Capella Santa".
{{Article_art_de_la_setmana_09}} - discussió - modifica - historial
Cantar de Mío Cid, cantar de gesta anònim, que se suposa que fou compost a principis del segle xii.
Tan sols es conserva un text escrit el 1307 i no publicat fins al segle xviii. És un document molt valuós pel seu caràcter històric, que ens dóna a conèixer l'època que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.
Literàriament segueix el model de l'èpica francesa, però amb més escenes domèstiques que apropen l'obra als lectors, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Era una obra que es transmetia oralment però s'ha conservat perquè va ser escrita una de les seves versions.
{{Article_art_de_la_setmana_10}} - discussió - modifica - historial
Blumfeld (en alemany, literalment, «camp-en-flor») era un conjunt musical alemany reconegut dins l'escena independent no només del seu país, sinó també de Suïssa i Àustria, per oferir un particular estil de rock semiacústic amb lletres explícitament crítiques.
{{Article_art_de_la_setmana_11}} - discussió - modifica - historial
Max Linder, nom artístic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle (Caverne, Gironde, 1882- París, 1925) actor i director de cinema i teatre, va ser el primer gran còmic del cinema i un del més grans mestres de la pantomima del segle xx.
{{Article_art_de_la_setmana_12}} - discussió - modifica - historial
Michel Gondry (Versalles, França, 8 de maig de 1964) és un director de cinema, anuncis, i vídeos musicals, destacat pel seu innovador estil visual i la seva manipulació de la posada en escena.
La seva carrera com realitzador va començar amb la direcció de vídeos musicals per a la banda de rock francesa Oui Oui, de la qual era també bateria. L'estil dels seus vídeos va cridar l'atenció de la cantant Björk, qui li va demanar dirigir el vídeo per a la seva cançó Human Behavior.
{{Article_art_de_la_setmana_13}} - discussió - modifica - historial
L'Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, xv i xvi. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producció com en el llenguatge arquitectònic, que es plasmà en una adient i complerta teorització.
{{Article_art_de_la_setmana_14}} - discussió - modifica - historial
Joan Rosembach . Nascut al S. XV a Heidelberg (Alemanya), morí el novembre de 1530 a Barcelona. Fou un prevere i tipògraf català, d'orígen alemany.
Se'l considera l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya. De jove es desplaçà a Catalunya, com un més dels alemanys que hi introduïren la tipografia. Cap al 1492 consta que ja estava establert a Barcelona, si bé en anys anteriors havia treballat a València. Va establir-se temporalment a Tarragona, segurament de forma discontínua, entre el 1498 i el 1500. Igualment, entre el 1500 i el 1503 alterna la seva residència entre Barcelona i Perpinyà, on hi imprimeix el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan.
{{Article_art_de_la_setmana_15}} - discussió - modifica - historial
Victòria Gómez Cima, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles, ( Barcelona 1923 - íd. 2005 ) fou una soprano d'òpera catalana.
L'any 1945 va fer el seu debut professional al Liceu en el paper de la Comtessa a les Noces de Figaro. Després de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948.
{{Article_art_de_la_setmana_16}} - discussió - modifica - historial
Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Màrius Petipà. Des de 1909, la companyia va començar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitza dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Théâtre Mogador de París, i després a Montecarlo, París i Londres.
{{Article_art_de_la_setmana_17}} - discussió - modifica - historial
La Columna de Trajà o Columna Trajana (en llatí Columna Traiani, en italià Colonna di Traiano) és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del mont Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Acabada l'any 114, és una columna de 30 metres d'altura (38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis, un poble de Romania.
{{Article_art_de_la_setmana_18}} - discussió - modifica - historial
Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció portat al món del còmic pel dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé (apel·latiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pronúncia francesa).
Tintín representa un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents i a enfrontar-se a tota una colla de malvats (Rastapópulos, Allan, el doctor Müller, etc.), envoltat dels seus amics (el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont).
{{Article_art_de_la_setmana_19}} - discussió - modifica - historial
El palau de Dioclecià és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305. És un dels edificis de l'Antiguitat tardana més ben conservats i els vestigis són preservats en el cor històric de Split, a Croàcia.
{{Article_art_de_la_setmana_20}} - discussió - modifica - historial
La literatura russa fa referència a la literatura feta a Rússia, pels immigrants d'aquest país o per altres autors que han utilitzat el rus en nombrosos països, alguns dels quals han format part de Rússia o de la Unió Soviètica. Abans del segle xix s'havia produït bastant poc, i és en aquest segle quan s'esdevé el segle d'or de la literatura russa amb le poeta Puixkin i dels grans novel·listes Lleó Tolstoi i Fiódor Dostoievski. Amb el didactisme soviètic la producció literària s'estancà però a través dels dissidents també trobà noves expressions amb autors com Aleksandr Soljenitsin i Borís Pasternak. Amb la caiguda de l'URSS noves prespectives s'han obert a la literatura russa.
{{Article_art_de_la_setmana_21}} - discussió - modifica - historial
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.
Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills dels quals Shakespeare n’era el tercer i el primer home de la família. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l’Ajuntament.
{{Article_art_de_la_setmana_22}} - discussió - modifica - historial
Charles Laughton (nascut l'1 de juliol de 1899 a Scarborough (Yorkshire, Anglaterra - mort el 15 de desembre de 1962 a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut al Regne Unit i nacionalitzat ciutadà estatunidenc el 1950 .
Potser més conegut pel públic d'avui dia com el director de The Night of the Hunter, Charles Laughton va ser també un actor gran entre els grans, tant al teatre com al cinema. Billy Wilder va dir d'ell que era el millor actor amb qui mai havia treballat... de fet, afegia Wilder amb entusiasme, en la seva opinió, Laughton era "el més gran de tots els actors".
{{Article_art_de_la_setmana_23}} - discussió - modifica - historial
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès amb el seu entorn, ha sigut un referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
{{Article_art_de_la_setmana_24}} - discussió - modifica - historial
El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760.
El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental i especialment en els temes galants i amorosos. És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes. És un estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.
{{Article_art_de_la_setmana_25}} - discussió - modifica - historial
Vaslav Fomich Nijinsky fou un ballarí i coreògraf rus, fill de pares polonesos. Va nèixer el 12 de Març de 1890 a Kíev, Ucraïna, (en aquells moments formava part de l'Imperi Rus), i va morir el 8 d'abril de 1950 a Londres, Anglaterra.
Els seus pares, Thomas i Eleonora, li van transmetre la seva passió per la dansa ja que ells també exercien aquesta disciplina. Nijinsky tinguè un germà gran, Stanislas que patia lesions neurològiques greus com a conseqüència, es creu, d'una caiguda a la infància i una germana més petita, Bronislava que es dedicà també a la coreografia.
{{Article_art_de_la_setmana_26}} - discussió - modifica - historial
Dogma 95 (en danès Dogme 95) és un moviment fílmic desenvolupat al 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic.
Al 1995 Lars Von Trier i un grup de directors entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen van donar a conèixer un document en el qual plantejaven la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogràfic. Aquest document va resultar ser l'impuls inicial d'un moviment anomenat Dogma 95 (Dogme 95).
{{Article_art_de_la_setmana_27}} - discussió - modifica - historial
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista català.
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a l'Havana, i de Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça situada al carrer dels Banys de la Garriga. El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares. Va morir, sense deixar descendència, a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.
{{Article_art_de_la_setmana_28}} - discussió - modifica - historial
Joseph Maurice Ravel, (Ciboure, Pirineus Atlàntics, 7 de març 1875 – París, 28 de desembre 1937), compositor francès del segle xx. La seua obra, amb un estil neoclàssic audaç, és el fruit d'una herència complexa i de recerques musicals que han revolucionat el piano i la música orquestral. Reconegut com un mestre de l'orquestració i un artesà meticulós, conreà la perfecció formal tot restant profundament humà, Ravel va excel·lir en evocar «els jocs més subtils de la intel·ligència i les expansions més secretes del cor» (Le Robert).
Autor del cèlebre Bolero, és actualment un dels compositors més interpretats arreu del món.
{{Article_art_de_la_setmana_29}} - discussió - modifica - historial
El Centre Pompidou és el nom més comunament emprat per a designar al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París (França) dissenyat pels llavors joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.
Va ser inaugurat el 31 de gener de 1977. Es tracta, a més, d'un edifici que alberga una biblioteca amb més de 2.000 places, oberta al públic (al contrari que la Biblioteca Nacional de França, coneguda com Biblioteca Mitterrand, reservada als investigadors).
{{Article_art_de_la_setmana_30}} - discussió - modifica - historial
Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell i està considerada la millor novel·la de cavalleries en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1468, fou publicada a València l'any 1490 i reeditada a Barcelona el 1497. Les traduccions al castellà i a l'italià no es feren esperar.
Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra.
{{Article_art_de_la_setmana_31}} - discussió - modifica - historial
Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès).
Els seus components són el ja citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, que n'és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyen habitualment unes coristes anomenades Les Llufes. Al trio fundador oficial s'hi sumen tres músics més: Jordi Picazos (guitarra, mandolina), Marc Grasas (guitarra, veu) i Joan Pau Chaves (teclats).
{{Article_art_de_la_setmana_32}} - discussió - modifica - historial
Giovanni Pierluigi da Palestrina (4 de març del 1525 - 2 de febrer del 1594) compositor italià, un dels més famosos del Renaixement. Està considerat com a l'autor més representatiu d'obres polifòniques ajustades a les noves exigències de la Contrareforma.
Va néixer a Palestrina, població propera a Roma cap el 1525, que en aquells dies formava part dels Estats Vaticans.
{{Article_art_de_la_setmana_33}} - discussió - modifica - historial
Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocès.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d’una família burgesa, Stevenson va passar un infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
{{Article_art_de_la_setmana_34}} - discussió - modifica - historial
La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca (popularment la Seu), és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la dìòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català i famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal.
{{Article_art_de_la_setmana_35}} - discussió - modifica - historial
La Galeria Nacional d'Art (en anglès: National Gallery of Art o NGA) és un museu d'art, que es troba al National Mall de Washington DC El museu es va fundar el 1937 per un acta del Congrés dels Estats Units, amb fons per a la construcció i una sustanciosa col·lecció d'art de Andrew W. Mellon. Samuel H. Kress va contribuir a la col·lecció original d'art italià.
{{Article_art_de_la_setmana_36}} - discussió - modifica - historial
Richard Starkey (Liverpool 7 de juliol del 1940), conegut com a Ringo Starr, és un músic britànic famós per haver estat bateria i cantant del grup de rock The Beatles. Starr va contraure matrimoni amb Maureen Cox l'any 1965 i van tenir tres fills, Zak, Jason, i Lee. La parella es divorcià el 1975 i l'any 1981 Starr es va casar amb l'actriu Barbara Bach, famosa per haver estat "noia Bond") a la pel·lícula The Spy Who Loved Me de la sèrie cinematogràfica del popular agent James Bond.
{{Article_art_de_la_setmana_37}} - discussió - modifica - historial
Harry Potter i la pedra filosofal és una pel·lícula de gran èxit taquiller, estrenada el 2001, basada en la novel·la del mateix nom escrita per J. K. Rowling.
Abans de l'èxit del primer llibre, la Warner Bros va comprar els drets de la pel·lícula a baix preu.
La pel·lícula obtingué 968 milions de dòlars de benefeci, essent la tercera pel·lícula amb més guany de la història, després de Titànic i la tercera part de El Senyor dels Anells. Va rebre tres nominacions a l'Oscar.
{{Article_art_de_la_setmana_38}} - discussió - modifica - historial
Fill del també cavaller i poeta Pere March, Ausiàs March va nàixer probablement, segons diferents investigacions, a Gandia en 1397 (o a València en 1400). De molt jove prengué part en les expedicions que Alfons el Magnànim realitzà pel Mediterrani.
A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Gandia, on administrava les seues propietats i més tard a València, on tingué una vida molt moguda i desordenada.
{{Article_art_de_la_setmana_39}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer, (Sevilla, 17 de febrer 1836 - Madrid, 22 de desembre 1870), poeta i narrador espanyol, del Literatura romàntica.
{{Article_art_de_la_setmana_40}} - discussió - modifica - historial
Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
{{Article_art_de_la_setmana_41}} - discussió - modifica - historial
L'òpera és un espectacle on s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral una narració o història. Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels últims segles, un dels centres d'òpera més importants del sud d'Europa és el Liceu de Barcelona, construït per la burgesia catalana.
{{Article_art_de_la_setmana_42}} - discussió - modifica - historial
Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i periodista empordanès. Va nàixer a Figueres el 16 de maig de 1902. A l'institut Ramon Muntaner de Figueres, coincideix amb Salvador Dalí, donant inici a una amistat que es mantindrà tota la vida. Obté el doctorat en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona (amb una tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer), i posteriorment inicia un fecunda activitat literària, centrada principalment en la poesia. Com a poeta aconsegueix la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona, Mallorca, Barcelona, Sant Sadurní d'Anoia, entre d'altres. Va col.laborar també amb diferents diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, Telestel, etc.).
{{Article_art_de_la_setmana_43}} - discussió - modifica - historial
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993). Periodista i poeta valencià, potser el més important poeta valencià del segle xx i dels més reconeguts en la nostra llengua. Se’l considera com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i s’arriba a dir que és el millor poeta valencià des de l’època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
{{Article_art_de_la_setmana_44}} - discussió - modifica - historial
Un quartet de corda és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.
Encara que qualsevol combinació de quatre instruments de corda pot ser qualificada de quartet de corda, en la pràctica el terme es refereix a un conjunt consistent en dos violins (el "primer" violí, que habitualment es fa càrrec de la línia melòdica en les notes més altes del seu registre, i el "segon" violí, que es fa càrrec de l'harmonia en notes més baixes), una viola i un violoncel.
{{Article_art_de_la_setmana_45}} - discussió - modifica - historial
La Pietà (1498-99) de Michelangelo és una escultura de marbre que es troba a la Basílica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista. L'estàtua fou encarregada pel cardenal francès Jean de Billheres, que era un representant a Roma. L'estàtua es feu pel monument funerari del cardenal, però es mogué a la seva localització present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la basílica, al segle xviii.
{{Article_art_de_la_setmana_46}} - discussió - modifica - historial
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. És ballada en cercle i amenitzada amb la música d'una orquestra anomenada cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
Un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb tempo canviant, encara que principalment lent i concentrat.
{{Article_art_de_la_setmana_47}} - discussió - modifica - historial
Johannes Vermeer o Jan Vermeer (batejat a Delft, Països Baixos, el 31 d'octubre de 1632, i mort al mateix lloc el 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.
{{Article_art_de_la_setmana_48}} - discussió - modifica - historial
Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz, conegut amb el pseudònim de Litwos, ( Wola Okrzejska, Polònia 1846 - Vevey, Suïssa 1916 ) fou un periodista i escriptor polonès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.
Henryk va néixer el 5 de maig de 1846 a la ciutat de Wola Okrzejska, població situada al voivodat de Lublin. Es va iniciar com a periodista l'any 1869, realitzant diversos viatges entre 1876 i 1879, treballant als Estats Units com enviat especial entre 1876 i 1878.
{{Article_art_de_la_setmana_49}} - discussió - modifica - historial
L'expressió arts liberals] fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia es heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques. El terme arts liberals designava els estudis que tenien com propòsit oferir coneixements generals i destreses intel·lectuals abans que destreses professionals o ocupacionals especialitzades.
{{Article_art_de_la_setmana_50}} - discussió - modifica - historial
 |
| Premi Nobel de Literatura (1964) |
Jean-Paul Sartre ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.
Va néixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de París fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marcà la infància, i gràcies a l'educació rebuda per part del seu avi matern mostrà interès per la literatura clàssica.
{{Article_art_de_la_setmana_51}} - discussió - modifica - historial
El Museu Guggenheim de Bilbao (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani situat en aquesta ciutat del País Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim.
El museu va ser obert com part d'un esforç de revitalització de la ciutat de Bilbao i la província de Biscaia portada a terme per les administracions publiques del País Basc. Gairebé des de la seva obertura el museu es va convertir en una important atracció turística atraient visitants de nombrosos països i constituint el símbol més important de la ciutat de Bilbao.
{{Article_art_de_la_setmana_52}} - discussió - modifica - historial
Juan Adsuara Ramos (Castelló de la Plana, 1893-1973) fou un escultor valencià.
Aconsegueix una beca per a anar a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on va treballar en un lloc de modelatge dins un taller de medalles commemoratives i més tard en els tallers Granda, que es dedicaven a la imagineria. L'any 1920 munta el seu propi taller, doncs ja a partir d'aquesta data el seu èxit va en augment i té encàrrecs de retrats i de monuments.
{{Article_art_de_la_setmana_53}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs