Resistència civil
La resistència civil és un terme utilitzat per alguns[1] - al costat del terme de resistència no-violenta - per descriure l'acció política que es basa en l'ús de mètodes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, força, política o règim. La resistència civil opera a través d'una crida, pressió i coacció a l'adversari: pot implicar un esforç sistemàtic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acció han inclòs manifestacions, vigílies i peticions, vagues, anar de braços caiguts, el boicot i moviments d'emigració, i assegudes, ocupacions i la creació d'institucions paral·leles de govern. Les motivacions dels moviments de resistència civil per evitar la violència estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experiència de la guerra i la violència, més que a qualsevol principi ètic absolut. Casos de resistència civil es poden trobar al llarg de la història i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tirànics i, fins i tot, governs elegits democràticament.[2] El fenomen de la resistència civil s'associa sovint amb l'avanç de la democràcia.[3]
Segons un estudi que analitzà la història humana entre els anys 1900 i 2006, les campanyes no-violentes han tingut més èxit que les violentes. Es considera que amb un 5% de la població oposant-hi resistència és suficient perquè un govern deixe de funcionar.[4] Una anàlisi històrica duta a terme per M.I. Lichback trobà que un 3,5% de la població podria suficient.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Examples of the use of the term include Howard Clark, Civil Resistance in Kosovo, Pluto Press, London, 2000; Sharon Erickson Nepstad, Nonviolent Revolution: Civil Resistance in the Late 20th Century, Oxford University Press, New York, 2011; Michael Randle, Civil Resistance, Fontana, London, 1994; Adam Roberts, Civil Resistance in the East European and Soviet Revolutions Arxivat 2013-09-01 a Wayback Machine., Albert Einstein Institution, Massachusetts, 1991.
- ↑ Adam Roberts, Introduction, in Adam Roberts and Timothy Garton Ash (eds.), Civil Resistance and Power Politics: The Experience of Non-violent Action from Gandhi to the Present, Oxford University Press, 2009, pp. 2-3, where a more comprehensive definition of "civil resistance" may be found.
- ↑ How Freedom is Won. From Civil Resistance to Durable Democracy. Nova York: Freedom House, 2005.
- ↑ Stephan, Maria J.; Chenoweth, Erica «Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict». International Security, 33, 1, juliol 2008, pàg. 7–44. DOI: 10.1162/isec.2008.33.1.7.
- ↑ Lichbach, Mark Irving. The rebel's dilemma. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006. ISBN 9780472105328.
Vegeu també[modifica]
- En peu de pau, iniciativa per promoure la resistència civil pacífica
Enllaços externs[modifica]
- The trifecta of civil resistance: unity, planning, discipline Arxivat 2018-01-02 a Wayback Machine.. Open Democracy (anglès)