Tomás García Rebull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomás García Rebull

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1907 Modifica el valor a Wikidata
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 22 maig 1976
Capità general de la I Regió Militar
22 gener 1971 – 21 febrer 1973
← Joaquín Fernández de Córdoba y Ziburu – Emilio Villaescusa Quilis →
Capità General de la VI Regió Militar
13 juny 1970 – 22 gener 1971
← Manuel Cabanas Vallés – José María Pérez de Lema y Tejero →
General Divisió Cuirassada Brunete
22 desembre 1967 – 13 juny 1970
← Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio, Julio Coloma Gallegos
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 abril 1954 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
28 gener 1954 – 13 abril 1955
← José Antonio Girón de Velasco
President Delegación Nacional de Excombatientes
13 gener 1954 – 30 juliol 1957
← José Antonio Girón de Velasco – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola, Front oriental de la Segona Guerra Mundial i Guerra del Rif Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tomás García Rebull (Vinaròs, 21 de febrer de 1907-Madrid, 28 d'abril de 1976) va ser un militar espanyol, tinent general de l'Exèrcit, procurador en Corts durant la dictadura franquista, i figura emblemàtica del sector conegut com a búnker,[1] que es va oposar a qualsevol tipus d'obertura durant les últimes raneres del règim.

Biografia[modifica]

Va néixer el 21 de febrer de 1907 en la localitat castellonenca de Vinaròs.[2] Camisa vella de Falange —havia ingressat a Falange el 1934—,[3] va combatre en el bàndol revoltat durant la Guerra Civil unint-se a l'exèrcit rebel com a alferes provisional.[4] Va ser oficial de la Divisió Blava,[5] unitat enviada durant la Segona Guerra Mundial al Front Oriental per combatre al costat de l'exèrcit de l'Alemanya nazi contra la Unió Soviètica. President de la Delegación Nacional de Excombatientes (DNE) des de juliol de 1954, en substituir José Antonio Girón de Velasco,[6] va ser procurador de les Corts franquistes entre 1954 i 1976. Durant el seu mandat com a delegat nacional la DNE va complir la funció de neutralitzar el descontentament dels veterans, reciclant-lo i canalitzant-lo com a energia política per a la dictadura.[7]

Al desembre de 1970 era el capità general de la VI Regió Militar durant el Procés de Burgos, que va encausar a diversos membres d'ETA; García Rebull va ratificar —pressionat per correu per sectors més ultres que reclamaven el garrot vil sobre l'afusellament—[8] la sentència inicial que condemnava a diverses penes de mort, que després va acabar en penes més lleus per part del règim.[9] Posteriorment també va ser capità general de la regió militar de Madrid.[10]

Aferrissadament contrari a l'obertura del règim, va arribar a afirmar: «no admeto associacions de cap classe. Les associacions són un mal perillós per a tota la societat, al país l'única cosa que pot haver-hi són espanyols»;[11] igualment, també va denunciar als partits com l'«opi del poble» i als polítics com a «vampirs».[12] També va advertir en l'acte de constitució de la Confederación Nacional de Excombatientes que «estem disposats a defensar aquest règim amb dents i ungles».[13] En el context de les declaracions del Gironazo, efectuades per José Antonio Girón el 28 d'abril de 1974, va conspirar amb altres membres de la facció de «generals blaus» del búnker de la qual formava part per mantenir el control d'àrees claus de l'Exèrcit.[14] Va oferir suport a les activitats de l'organització neonazi CEDADE, i va assistir a diversos actes organitzats per aquesta,[15] com, per exemple, la celebració del seu «I Dia Nacional» a El Escorial el 1973.[16]

García Rebull, que havia aconseguit el rang militar de tinent general, va morir el 28 d'abril de 1976 a l'Hospital Militar del Generalísimo de Madrid.[17][18]

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Casals, 1995, p. 70.
  2. ↑ «García Rebull, Tomás. 60. Elecciones 14.5.1952». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
  3. ↑ Preston, 1995, p. 152.
  4. ↑ Preston, 2001, p. 399.
  5. ↑ Kleinfeld i Tambs, 2014, p. 115-116.
  6. ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 102.
  7. ↑ Alcalde, 2014, p. 268.
  8. ↑ Preston, 1995, p. 150-151.
  9. ↑ Cardona, 2002, p. 31-32.
  10. ↑ Preston, 1995, p. 151-152.
  11. ↑ Marín, Molinero i Ysàs, 2001, p. 221.
  12. ↑ Preston 1995, pp. 148, 155 ; Fernández García 1998, p. 104.
  13. ↑ Casals, 1998, p. 35.
  14. ↑ Preston 1995, pp. 148, 155 ; Giménez Martínez 2014, p. 469.
  15. ↑ Rodríguez Jiménez 1994, p. 119 ; Casals Meseguer 2009, p. 237.
  16. ↑ Casals, 1995, p. 79.
  17. ↑ «Gien. Tomas Garcia Rebull, Led Burgos in Basque Case». The New York Times, 29-04-1976.
  18. ↑ «Hoy será enterrado el teniente general García Rebull». ABC [Madrid], 29-04-1976, pàg. 12.
  19. ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decreto 2732/1961, de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros al excelentísimo señor don Tomas García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 538. ISSN: 0212-033X.
  20. ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 795/1964, de 9 de marzo, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo al General de Brigada de Infantería don Tomás García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 4343. ISSN: 0212-033X.
  21. ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 23/1967, de 5 de enero, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco, al General de Brigada de Infantería don Tomás García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 201. ISSN: 0212-033X.
  22. ↑ Ministerio de Marina: «Decreto 2382/1968, de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz del Mérito Naval, con distintivo blanco, al General de División don Tomás García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 13988. ISSN: 0212-033X.
  23. ↑ Ministerio del Aire: «Decreto 6/1970, de 5 de enero, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Aeronáutico, con distintivo blanco, al General de División del Ejército de Tierra don Tomás García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 146. ISSN: 0212-033X.
  24. ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 567/1971, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Tomás García Rebull». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 5322. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomás_García_Rebull&oldid=32958010»