Vaga de zel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una vaga de zel és un compliment tan estricte de les regles que es frena o impossibilita el funcionament de les coses.[1][2] L'actuació organitzada (amb excés de zel) dels treballadors d'una o més empreses del mateix o diferents sectors productius que consisteix en el compliment estricte de la normativa laboral, de salut i higiene i amb rigorosa aplicació de les disposicions dels convenis laborals, causant una paralització de l'activitat empresarial com a conseqüència d'aquest comportament.[2][3]

L'efecte d'alentiment productiu es produeix en portar a l'extrem la interpretació, en alguns casos literal, de les normes jurídiques que regulen l'activitat, provocant temps morts en el procés i una caiguda de la productivitat. A Andorra el 2014 el govern va proposar una llei que considera la vaga del zel com un abús, que no serà prohibit, però que els empleadors podran denunciar, i escaurà al treballador de demostrar que ha sigut molt diligent, però sense cometre cap il·legalitat.[4]

Referències[modifica]

  1. «Vaga de zel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Rosanasi Martí, Josep Maria. Introducció i Conceptes Generals. Esquemes d'anàlisi. Editorial Universitat Oberta de Catalunya, p. 14. ISBN 978-84-8429-371-2. 
  3. Martí i Castell, Joan. «Hi ha vagues i vagues». A: De la preceptiva de la llengua catalana: reflexions i notes 2000-2002. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 149. ISBN 9788472836365. 
  4. «La vaga de zel es considera un "abús" en el projecte de llei presentat pel Govern». Ara Andorra, 29-10-2014.

Enllaços externs[modifica]